Cal Pallerola existeix damunt de la roca a Montergull des de fa segles. Els meus padrins han sentit dels seus padrins que havia estat una casa habitada per monjos… potser un petit monestir? no ho sabem del cert. Els antics llibres amb cobertes de cuiro i fulls de pergamí, de temàtica religiosa, trobats als “mundos” i la maneta de l’entrada són indicis que podia haver estat així.
ELS ORÍGENS
A l’Edat Mitjana trobem documentat el castell de Montergull. Per la situació de cal Pallerola: damunt d’una roca que la salvaguarda dels aiguats cíclis que es produeixen en aquestes valls, i dins del llogarret de Montergull, que fa que es divisin bé els diferents punts d’accés a llevant, sud i ponent, podia haver estat un bon lloc, per a construir un castell, que a Lavansa eren construccions defensives de les incursions sarraïnes.
La documentació més antiga de què disposem és del S. XVIII, de la família Betriu, que enllaça amb els Pallerola, des de Perles, un poble del sud de l’Alt Urgell. Al web dels Betriu, un lloc web que ens il.lustra àmpliament sobre aquesta genealogia pirinenca, el Josep Betriu ha penjat el relat que va trobar d’aquell jove casador: http://www.betriu.com/recorregut.html
Però els Pallerola són una nissaga que ja existeix a cal Pallerola des del s. XVI, que ens consti. Testimonis de l’antigor de la casa en són el forn de volta de pedra i la pastera: la casa havia de ser autosuficient per a l’elaboració del pa.
LES DARRERERS GENERACIONS
La mare de la meva padrina, la Llúcia Capdevila, que va viure a cal Pallerola a principis del s.XX, va tenir una vida força curiosa. Filla d’una casa molt humil de Sant Pere, a Lavansa, i un cop casada amb el Josep Betriu, hereu de cal Pallerola, va tenir 13 fills, dels quals només en sobrevisqué vuit.
Pesava 11 robes, deia la padrina, i va fer llargues estades a Barcelona. Feia de dida de dues filles de l’advocat Ramon Duran i Ventosa, d’una família il.lustre de Barcelona, l’avi del qual era el metge de FerranVII. Documentat trobem que la Llúcia va guanyar 2000 pessetes, més 500 de regal pel seu bon comportament, que menciona el document “se trata de una suma algo importante”. A cal Pallerola els van anar molt bé aquests diners, una fortuna per l’època, que segurament va servir per tornar les hipoteques que tenien sobre la finca.
El Josep i la Llúcia els trobem al retrat del seu casament en una de les habitacions :
LA CASA ABANS DE LA REHABILITACIÓ
El Josep Betriu ens va visitar a principis de segle i aquí ens explica la seva impressió d’aquella casa on havien viscut els meus padrins,la Pepa Betriu i el Jaume Planavila, fins als anys 90 del sXX, una parella enamorada fins a la fi dels seus dies. http://www.betriu.com/calpallerola.html
La filla de la qual parla el Josep al final del text sóc jo, i per sort he pogut fer realitat aquella il.lusió, també per homenatjar la memòria de tots els avantpassats que entre aquestes parets van patir i gaudir de les seves vides, en circumstàncies molt diferents a les nostres.
